Tarragona celebra la massiva beatificació de 522 màrtirs, la majoria, religiosos morts durant la guerra civil
L'acte ha causat malestar en sectors laics i eclesials, que reclamen que l'Església espanyola demani perdó pel seu suport al franquisme.
RedaccióActualitzat
Tarragona ha acollit la beatificació massiva de 522 religiosos, la més nombrosa en la història d'Espanya. A l'acte, promogut per la Conferència Episcopal Espanyola, hi han assistit unes 25.000 persones, entre les quals, familiars dels beatificats, vuit cardenals, més d'un centenar de bisbes i autoritats com el president de la Generalitat, Artur Mas; els ministres de l'Interior i Justícia, Jorge Fernández Díaz i Alberto Ruiz Gallardón, i el president del Congrés, Jesús Posada.
Qui tampoc s'ha volgut perdre l'acte ha estat el papa Francesc, que s'ha adreçat als assistents amb un breu missatge gravat en el qual demana imitar els màrtirs perquè "sempre s'ha de morir una mica per sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra mandra" i ha animat a ser cristians "d'obra, i no de paraula" i no ser "mediocres, sense substància".
La cerimònia ha aixecat molt expectació. A primera hora del matí s'ha produït un col·lapse d'autocars a l'entrada de l'antiga Universitat Laboral. Tot i que alguns feligresos han arribat tard, la majoria dels més de 20.000 han anat omplint el recinte amb l'ajuda dels voluntaris. Hi havia la prohibició d'exhibir banderes, i només hi ha hagut algun petit incident quan el servei de seguretat n'ha hagut de retirar alguna.
Als costats dels recinte, s'hi han disposat senzills confessionaris perquè els feligressos es poguessin confessar abans de l'Eucaristia. A primera fila, al costat de les autoritats, hi havia la majoria dels familiars dels beatificats. Un cop acabat l'acte, molts han aprofitat l'espai per dinar.
Polèmica cerimònia
La cerimònia no està exempta de polèmica, ja que alguns sectors laics de la població, i fins i tot algun sector eclesial, reclamen que l'Església espanyola demani perdó pel seu suport al franquisme i critiquen que només es reconegui les víctimes d'un dels bàndols de la guerra. També ha generat controvèrsia la data, el 13 d'octubre, just l'endemà del 12-O.
Precisament, a la mateixa hora que es feia la beatificació, un centenar de persones han homenatjat les víctimes de la repressió franquista.
Qui tampoc s'ha volgut perdre l'acte ha estat el papa Francesc, que s'ha adreçat als assistents amb un breu missatge gravat en el qual demana imitar els màrtirs perquè "sempre s'ha de morir una mica per sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra mandra" i ha animat a ser cristians "d'obra, i no de paraula" i no ser "mediocres, sense substància".
La cerimònia ha aixecat molt expectació. A primera hora del matí s'ha produït un col·lapse d'autocars a l'entrada de l'antiga Universitat Laboral. Tot i que alguns feligresos han arribat tard, la majoria dels més de 20.000 han anat omplint el recinte amb l'ajuda dels voluntaris. Hi havia la prohibició d'exhibir banderes, i només hi ha hagut algun petit incident quan el servei de seguretat n'ha hagut de retirar alguna.
Als costats dels recinte, s'hi han disposat senzills confessionaris perquè els feligressos es poguessin confessar abans de l'Eucaristia. A primera fila, al costat de les autoritats, hi havia la majoria dels familiars dels beatificats. Un cop acabat l'acte, molts han aprofitat l'espai per dinar.
Polèmica cerimònia
La cerimònia no està exempta de polèmica, ja que alguns sectors laics de la població, i fins i tot algun sector eclesial, reclamen que l'Església espanyola demani perdó pel seu suport al franquisme i critiquen que només es reconegui les víctimes d'un dels bàndols de la guerra. També ha generat controvèrsia la data, el 13 d'octubre, just l'endemà del 12-O.
Precisament, a la mateixa hora que es feia la beatificació, un centenar de persones han homenatjat les víctimes de la repressió franquista.
