Hisenda fa marxa enrere i publicarà les balances fiscals a més dels "comptes regionalitzats"
Tot i que el Ministeri va rebutjar aquest sistema de càlcul d'ingressos i despeses de l'Estat en una comunitat, ara ha optat perquè s'incloguin en l'estudi que es publicarà al març i que està elaborant un grup d'experts. Veus del PP, com el govern balear o la presidenta del PP madrileny, Esperanza Aguirre, n'havien reclamat la publicació, com ha fet reiteradament la Generalitat.
El Ministeri d'Hisenda ha fet marxa enrere i ha decidit finalment publicar les balances fiscals, a més dels "comptes regionalitzats" que el ministre Cristóbal Montoro va anunciar durant la convenció del PP a Barcelona, fa uns quants dies. El nou sistema situa el finançament de Catalunya en la mitjana espanyola, mentre que les balances reflecteixen un dèficit de fins a 16.000 milions, segons els càlculs de la Generalitat, encara que el resultat varia segons el mètode utilitzat.
No se sap el motiu d'aquest canvi, però s'espera que el ministre Cristóbal Montoro el justifiqui i doni explicacions aquest dimecres. I és que, en un primer moment, el Ministeri va rebutjar aquest sistema de càlcul d'ingressos i despeses de l'Estat en una comunitat, però ara ha optat perquè s'incloguin en l'estudi que es publicarà al març i que està elaborant un grup d'experts.
La Generalitat ha reclamat reiteradament la publicació de les balances, una petició que els últims dies ha trobat suport en algun govern del PP, com ara el de les Balears. També la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha reivindicat en declaracions a TV3 que es publiquin unes balances que, segons ella, desmentiran l'eslògan "Espanya ens roba". La petició que es facin públiques les balances també té el suport d'organitzacions sindicals i patronals com Foment.
El càlcul dels "comptes regionalitzats"
La web de l'Institut d'Estudis Fiscals publica des d'aquest dimarts les dades i el mètode que es faran servir per al sistema que va anunciar Montoro a Barcelona.
Respecte a l'any 2011, el resultat seria que Madrid, Catalunya i Andalusia se situen, per aquest ordre, al capdavant de les inversions, en termes absoluts. L'Estat hi va destinar 11.500, 8.114 i 7.500 milions d'euros, respectivament.
