Continuen les protestes i disturbis a Egipte, després de 50 morts, mentre el Parlament aproba la colaboració de l'Exèrcit
A Egipte hi ha manifestacions i enforntaments entre ciutadans i polícia per quart dia consecutiu. Han mort 3 persones més que es sumer a les 47 que ja hi havia confirmades, mentre el Parlament ha aprobat per llei la colaboració de l'Exèrcit amb la polícia i la capacitat de detenir civils.
RedaccióActualitzat
Les protestes i enfrontaments entre manifestants i polícia són protagonistes a Egipte per quart dia consecutiu malgrat les mesures de repressió preses pel presiden Mursi. Grups opositors egipcis han convocat per aquest dilluns una manifestació pacífica cap al Parlament en senyal de rebuig pels disturbis d'aquests últims dies, que han causat més de 50 morts i centenars de ferits arreu del país. A les 47 morts confirmades s'hi sumen aquesta tarda la mort de 3 persones que van resultar ferides durant els enforntaments amb la polícia a Port Said, província on s'ha decretat l'Estat d'Emergència.
L'exèrcit podrà detenir civils
Mentrestant, el Parlament ha aprobat per llei que l'Exèrcit cooperi amb la polícia i tingui la capacitat de detenir civils. Segons aquesta llei, l'Exèrcit colaborarà amb la polícia per tal de betllar per la seguretat del país, una mesura que la Cambra Alta ha vist necessària després de la violència ocasionada els últims dies, i que podrà ser efectiva cada cop que el president ho requereixi.
Protestes arreu del país malgrat les mesures d'emergència
Durant tot el dia han continuat les protestes i els disturbis, El Caire ha sigut escenari d'una batalla campal entre pedres i gasos lacrimògens. A Port Saïd, Suez i Ismailia, on el president Mursi ha decretat l'Estat d'Emergència des d'aquesta passada mitjanit i per un període de 30 dies, milers de manifestants protesten contra les mesures. A Suez milers de persones han sortit al carrer en rebuig del toc de queda, protestant alhora en contra un nou règim que no està responent a les demandes de la revolta que Egipte va viure fa dos anys.
També al Caire ha mort una persona arran de les ferides que va patir el passat dia 25 de gener, dia en que el país va començar una nova etapa de protesta coincidint amb el segon aniversari de la revolució que va acabar amb la caiguda del règim de Hosni Mubarak. A les tres ciutats hi ha hagut protestes contra aquesta decisió i diversos moviments jovenils han programat movilitzacions que desafien la restricció horària.
Altres milers de persones han assistit a funerals, la majoria de persones que van morir el darrer dissabte en els disturbis originats després de conèixer la decisió de donar pena de mort a 21 persones acusades de participar al terrible episodi en què van morir 74 persones a l'estadi de futbol local a Port Saïd ara fa un any. En resum, més de 30 morts, per la decisió de matar a 21 individius que van assistir en un episodi en que van morir altres 74 persones.
En un intent de calmar els ànims, el president egipci, Mohamed Mursi, ha convocat per aquesta tarda una reunió amb totes les forces polítiques. Però mentre que algun dels partits ja ha anunciat el seu rebuig a participar-hi, d'altres ho decidiran al llarg de les pròximes hores. Un dels que no hi participarà és la principal coalició opositora, el front de Salvació Nacional. Un dels caps visibles d'aquesta coalició, Mohamed El Baradei, diu que aquest diàleg és buit de sentit.
L'oposició acusa el president islamista d'autòcrata i de defensar una Constitució, recentment aprobada en un procés impugnat per ser poc transparent, que no protegeix prou la llibertat d'expressió o de religió.
L'exèrcit podrà detenir civils
Mentrestant, el Parlament ha aprobat per llei que l'Exèrcit cooperi amb la polícia i tingui la capacitat de detenir civils. Segons aquesta llei, l'Exèrcit colaborarà amb la polícia per tal de betllar per la seguretat del país, una mesura que la Cambra Alta ha vist necessària després de la violència ocasionada els últims dies, i que podrà ser efectiva cada cop que el president ho requereixi.
Protestes arreu del país malgrat les mesures d'emergència
Durant tot el dia han continuat les protestes i els disturbis, El Caire ha sigut escenari d'una batalla campal entre pedres i gasos lacrimògens. A Port Saïd, Suez i Ismailia, on el president Mursi ha decretat l'Estat d'Emergència des d'aquesta passada mitjanit i per un període de 30 dies, milers de manifestants protesten contra les mesures. A Suez milers de persones han sortit al carrer en rebuig del toc de queda, protestant alhora en contra un nou règim que no està responent a les demandes de la revolta que Egipte va viure fa dos anys.
També al Caire ha mort una persona arran de les ferides que va patir el passat dia 25 de gener, dia en que el país va començar una nova etapa de protesta coincidint amb el segon aniversari de la revolució que va acabar amb la caiguda del règim de Hosni Mubarak. A les tres ciutats hi ha hagut protestes contra aquesta decisió i diversos moviments jovenils han programat movilitzacions que desafien la restricció horària.
Altres milers de persones han assistit a funerals, la majoria de persones que van morir el darrer dissabte en els disturbis originats després de conèixer la decisió de donar pena de mort a 21 persones acusades de participar al terrible episodi en què van morir 74 persones a l'estadi de futbol local a Port Saïd ara fa un any. En resum, més de 30 morts, per la decisió de matar a 21 individius que van assistir en un episodi en que van morir altres 74 persones.
En un intent de calmar els ànims, el president egipci, Mohamed Mursi, ha convocat per aquesta tarda una reunió amb totes les forces polítiques. Però mentre que algun dels partits ja ha anunciat el seu rebuig a participar-hi, d'altres ho decidiran al llarg de les pròximes hores. Un dels que no hi participarà és la principal coalició opositora, el front de Salvació Nacional. Un dels caps visibles d'aquesta coalició, Mohamed El Baradei, diu que aquest diàleg és buit de sentit.
L'oposició acusa el president islamista d'autòcrata i de defensar una Constitució, recentment aprobada en un procés impugnat per ser poc transparent, que no protegeix prou la llibertat d'expressió o de religió.
