Patxi López convoca les primeres eleccions al Parlament basc després de l'adéu d'ETA
El resultat dels comicis de l'octubre és incert, però segur que l'arc parlamentari que en sortirà no s'assemblarà gaire a l'actual, gràcies a la tornada a escena de l'esquerra abertzale, il·legalitzada el 2009.
RedaccióActualitzat
El lehendakari, Patxi López, ha anunciat aquest dimarts que no esgotarà la legislatura i que el País Basc celebrarà eleccions parlamentàries el 21 d'octubre, just un any i un dia després de l'anunci de cessament definitiu de la violència per part d'ETA.
La legislatura va començar amb l'acord entre PSE i PP, que va permetre la formació del primer govern socialista a Euskadi, després de tres dècades de domini del Partit Nacionalista Basc. El mandat de López quedarà marcat per l'anunci d'ETA, que deixava definitivament l'activitat armada, un fet històric que va enxampar el lehendakari de viatge als Estats Units.
La crònica d'aquest avançament electoral es va començar a escriure el mes de maig, quan el lehendakari anunciava un recurs al Tribunal Constitucional contra les retallades del govern Rajoy en sanitat i educació. La reacció del PP basc va ser fulminant: retirada del suport parlamentari al govern López i petició d'eleccions anticipades. Tot i que Patxi López s'hi va negar, la ruptura de l'entesa amb els populars dificultava molt la governabilitat, ja que els socialistes només tenen 25 dels 75 diputats que hi ha al Parlament de Vitòria.
El resultat de les eleccions de l'octubre és incert, però segur que l'arc parlamentari que en sortirà no s'assemblarà gaire al que hi ha actualment a Vitòria. L'esquerra abertzale, il·legalitzada aleshores, torna a escena, i ho fa amb força. Després dels bons resultats en els comicis municipals i les eleccions al Parlament espanyol, EH-Bildu apareix en segona posició als sondejos, molt a prop del PNB. La clau del futur executiu basc podria estar en mans del PSE, que quedaria en tercer lloc, davant del PP.
La legislatura va començar amb l'acord entre PSE i PP, que va permetre la formació del primer govern socialista a Euskadi, després de tres dècades de domini del Partit Nacionalista Basc. El mandat de López quedarà marcat per l'anunci d'ETA, que deixava definitivament l'activitat armada, un fet històric que va enxampar el lehendakari de viatge als Estats Units.
La crònica d'aquest avançament electoral es va començar a escriure el mes de maig, quan el lehendakari anunciava un recurs al Tribunal Constitucional contra les retallades del govern Rajoy en sanitat i educació. La reacció del PP basc va ser fulminant: retirada del suport parlamentari al govern López i petició d'eleccions anticipades. Tot i que Patxi López s'hi va negar, la ruptura de l'entesa amb els populars dificultava molt la governabilitat, ja que els socialistes només tenen 25 dels 75 diputats que hi ha al Parlament de Vitòria.
El resultat de les eleccions de l'octubre és incert, però segur que l'arc parlamentari que en sortirà no s'assemblarà gaire al que hi ha actualment a Vitòria. L'esquerra abertzale, il·legalitzada aleshores, torna a escena, i ho fa amb força. Després dels bons resultats en els comicis municipals i les eleccions al Parlament espanyol, EH-Bildu apareix en segona posició als sondejos, molt a prop del PNB. La clau del futur executiu basc podria estar en mans del PSE, que quedaria en tercer lloc, davant del PP.
