Els discursos de Mas: un pèndol entre l'austeritat i la sobirania
Les mesures per combatre la recessió econòmica i els passos per assolir el dret a decidir que han protagonitzat les intervencions d'Artur Mas en els Debats de Política General.
Ramon RadóActualitzat
Una coneguda maledicció xinesa diu: "tant de bo visquis temps interessants". No se sap si algun adversari polític d'Artur Mas li ha llançat mai algun conjur d'aquest tipus, però el mandat del 129è president de la Generalitat ha coincidit en el temps amb una de les pitjors crisis econòmiques que es recorden i una onada sobiranista sense precedents.
Són precisament les mesures per combatre la recessió econòmica i els passos per assolir el dret a decidir que han protagonitzat les seves intervencions en els Debats de Política General. Aquest dimecres era la tercera vegada que Mas pujava a la tribuna del Parlament com a president de la Generalitat per obrir un debat d'aquestes característiques i, un cop més, la seva intervenció ha oscil·lat entre la crisi i el que ell mateix va batejar com la "transició nacional".
El cost de l'austeritat
Com si d'un part es tractés, Mas duia nou mesos a la plaça de Sant Jaume quan va intervenir en el seu primer Debat de Política General com a cap de l'executiu. El 27 de setembre de 2011, el nou president va fer una defensa de les politiques d'ajust, proclamant que "l'austeritat hauria de ser la norma, no l'excepció, a l'hora de dissenyar uns pressupostos".
Mas avisava dels "sacrificis que haurem de fer com a societat" per tal de garantir "la sostenibilitat del nostre Estat del benestar", tot i que ja preveia que podria "comportar costos". Aquest dimecres, gairebé dos anys més tard, es lamentava:"El govern, i CiU, hem hagut d'assumir pràcticament en solitari tots els costos polítics de les retallades".
Pel que fa a l'autogovern, el Mas del 2011 afirmava que "la via constitucional i la via estatutària estan exhaurides" i demanava "traçar un camí nou" cap a "objectius concrets d'envergadura, que comptin amb amplis consensos socials a Catalunya". Aquest objectiu era el pacte fiscal.
"En moments excepcionals, decisions excepcionals"
Al següent Debat de Política General, la situació havia canviat molt. El 25 de setembre de 2012, Mas arribava al Parlament pocs dies després de la negativa de Mariano Rajoy al pacte fiscal i en plena ressaca de la multitudinària manifestació independentista de la Diada.
"En moments excepcionals, decisions excepcionals", va anunciar el president de la Generalitat i va convocar eleccions perquè, va dir, "la veu del carrer, al ser massiva i potent, s'ha de traslladar a les urnes".
Un any més tard -i amb dotze diputats menys-, ha recordat que aquells comicis es van fer "per obtenir la legitimitat per endegar el camí que ara estem seguint: dret a decidir, consulta, transició nacional, Estat propi per Catalunya".
El pacte fiscal, punt central d'aquell primer discurs, ha quedat enrere. De fet, les úniques referències que hi ha fet aquest dimecres han estat per recordar la negativa de Rajoy a negociar la proposta sorgida del Parlament. Això sí, Mas ha insistit a demanar a l'Estat "un tracte fiscal just" i "el compliment de les obligacions" amb Catalunya".
De la pell de brau a la filla d'Agènor
Com a novetat respecte als discursos anteriors, Mas ha acabat la seva intervenció amb els versos d'un poema. Ha escollit "M'han demanat que parli de la meva Europa", del llibre "Per a la bona gent" de Salvador Espriu, escriptor de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement.
Curiosament, és el mateix poeta que va citar el seu antecessor en el càrrec. José Montilla va acabar el seu discurs d'investidura, el 28 de novembre de 2006, recitant el Poema XXIV de "La pell de brau", que comença: "Si et criden a guiar / un breu moment / del mil·lenari pas / de les generacions (...)".
Però la principal novetat del discurs de Mas -aquesta sí, del tot revolucionària- ha estat l'absència absoluta de metàfores marineres en les gairebé dues hores que ha durat la seva intervenció.
Són precisament les mesures per combatre la recessió econòmica i els passos per assolir el dret a decidir que han protagonitzat les seves intervencions en els Debats de Política General. Aquest dimecres era la tercera vegada que Mas pujava a la tribuna del Parlament com a president de la Generalitat per obrir un debat d'aquestes característiques i, un cop més, la seva intervenció ha oscil·lat entre la crisi i el que ell mateix va batejar com la "transició nacional".
El cost de l'austeritat
Com si d'un part es tractés, Mas duia nou mesos a la plaça de Sant Jaume quan va intervenir en el seu primer Debat de Política General com a cap de l'executiu. El 27 de setembre de 2011, el nou president va fer una defensa de les politiques d'ajust, proclamant que "l'austeritat hauria de ser la norma, no l'excepció, a l'hora de dissenyar uns pressupostos".
Mas avisava dels "sacrificis que haurem de fer com a societat" per tal de garantir "la sostenibilitat del nostre Estat del benestar", tot i que ja preveia que podria "comportar costos". Aquest dimecres, gairebé dos anys més tard, es lamentava:"El govern, i CiU, hem hagut d'assumir pràcticament en solitari tots els costos polítics de les retallades".
Pel que fa a l'autogovern, el Mas del 2011 afirmava que "la via constitucional i la via estatutària estan exhaurides" i demanava "traçar un camí nou" cap a "objectius concrets d'envergadura, que comptin amb amplis consensos socials a Catalunya". Aquest objectiu era el pacte fiscal.
"En moments excepcionals, decisions excepcionals"
Al següent Debat de Política General, la situació havia canviat molt. El 25 de setembre de 2012, Mas arribava al Parlament pocs dies després de la negativa de Mariano Rajoy al pacte fiscal i en plena ressaca de la multitudinària manifestació independentista de la Diada.
"En moments excepcionals, decisions excepcionals", va anunciar el president de la Generalitat i va convocar eleccions perquè, va dir, "la veu del carrer, al ser massiva i potent, s'ha de traslladar a les urnes".
Un any més tard -i amb dotze diputats menys-, ha recordat que aquells comicis es van fer "per obtenir la legitimitat per endegar el camí que ara estem seguint: dret a decidir, consulta, transició nacional, Estat propi per Catalunya".
El pacte fiscal, punt central d'aquell primer discurs, ha quedat enrere. De fet, les úniques referències que hi ha fet aquest dimecres han estat per recordar la negativa de Rajoy a negociar la proposta sorgida del Parlament. Això sí, Mas ha insistit a demanar a l'Estat "un tracte fiscal just" i "el compliment de les obligacions" amb Catalunya".
De la pell de brau a la filla d'Agènor
Com a novetat respecte als discursos anteriors, Mas ha acabat la seva intervenció amb els versos d'un poema. Ha escollit "M'han demanat que parli de la meva Europa", del llibre "Per a la bona gent" de Salvador Espriu, escriptor de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement.
Curiosament, és el mateix poeta que va citar el seu antecessor en el càrrec. José Montilla va acabar el seu discurs d'investidura, el 28 de novembre de 2006, recitant el Poema XXIV de "La pell de brau", que comença: "Si et criden a guiar / un breu moment / del mil·lenari pas / de les generacions (...)".
Però la principal novetat del discurs de Mas -aquesta sí, del tot revolucionària- ha estat l'absència absoluta de metàfores marineres en les gairebé dues hores que ha durat la seva intervenció.
