PSOE: un partit en hores baixes
El futur secretari general del PSOE, sigui Carme Chacón o Alfredo Pérez Rubalcaba, haurà d'afrontar el repte de treure el partit del sot on ha caigut durant el darrer cicle electoral. En menys de quatre anys, els socialistes han passat de ser la formació amb més poder de l'estat a una posició completament secundària davant un PP que ha tenyit de blau pràcticament tot el mapa espanyol.
Ramon RadóActualitzat
El 6 de juliol de 2008, en el XXXVII congrés del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero va ser reelegit secretari general del partit amb el 98,5% dels vots. En el seu discurs al Palau Municipal de Congressos de Madrid, Zapatero va proclamar: "fa vuit anys us vaig dir en aquesta mateixa sala que no estàvem tan malament, avui us dic que estem bastant bé i, afegeixo, estarem encara millor en els propers anys".
Quatre anys després, però, la situació dels socialistes és molt pitjor que la que tenien en l'últim congrés. El darrer cicle electoral ha estat demolidor pel PSOE, que s'ha vist superat pel PP en pràcticament tots els comicis que s'han celebrat. Des de l'últim congrés, els socialistes han perdut l'executiu estatal, 59 congressistes, 40 senadors, quatre eurodiputats, el govern de sis autonomies, 14 diputacions provincials i la majoria de les alcaldies de capitals de província.
El 20 de novembre passat, Mariano Rajoy va superar Alfredo Pérez Rubalcaba i va guanyar les eleccions generals per majoria absoluta. L'aspirant a la secretaria general del partit va obtenir els pitjors resultats del PSOE des de la recuperació de la democràcia, perdent més de quatre milions de vots i quedant-se amb només 110 diputats i 48 senadors, lluny dels 169 i 88 que havia aconseguit José Luis Rodríguez Zapatero l'últim cop que es va presentar.
Poder autonòmic concentrat a Andalusia i el País Basc, per ara
Malgrat tot, el cicle electoral no havia començat malament per al PSOE. L'1 de març de 2009, els resultats de les eleccions al País Basc feien possible que Patxi López es convertís en el primer lehendakari d'un partit constitucionalista. El líder dels socialistes bascos no va guanyar les eleccions, però va aconseguir desbancar Juan José Ibarretxe amb el suport del PP i UPyD al Parlament de Vitòria. Aquell mateix dia, però, Emilio Pérez-Touriño va perdre el govern de Galícia davant Alberto Núñez-Feijoo.
La següent etapa d'aquest particular viacrucis va ser el 28 de novembre de 2010, quan la candidatura encapçalada per José Montilla va treure els pitjors resultats de la història dels socialistes catalans. La victòria d'Artur Mas va posar punt i final a set anys de govern de coalició entre PSC, Esquerra i ICV.
Finalment, en les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig, els socialistes van perdre els governs d'Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura i les Illes Balears, que excepte en el cas asturià han passat tots a mans del PP. A més, els populars també s'han fet amb el govern cantàbric, que el regionalista Miguel Ángel Revilla governava amb coalició amb els socialistes.
Andalusia i el País Basc són, ara mateix, els únics feus que conserva el PSOE, tot i que en cap dels dos llocs els sondejos indiquen que puguin revalidar el poder.
Només nou alcaldies de capitals de província
El mateix 22 de maig, el PSOE va perdre bona part del seu poder municipal. En capitals de província de llarga tradició socialista, com Barcelona, Girona, Sant Sebastià, La Corunya o Sevilla es van veure superats per CiU, Bildu o PP. Actualment, de les 50 capitals de província de l'estat els socialistes en governen només nou: Cuenca, Lleida, Lugo, Orense, Segòvia, Soria, Tarragona, Toledo i Zaragoza. Abans de les eleccions municipals en governaven 23.
Pel que fa a les diputacions provincials, els socialistes van passar de presidir-ne 21 (més les de Girona i Lleida, que presidia Esquerra gràcies a pactes amb el PSC) a només set. La davallada també s'ha produït en el nombre de diputats provincials, passant de 474 a 394.
La pèrdua de poder dels socialistes també ha arribat al Parlament Europeu. En els comicis del 7 de juny de 2009, el PSOE va perdre quatre eurodiputats i el PP els va superar com a força més votada a Espanya. La candidatura liderada per Juan Fernando López Aguilar es va quedar amb només 21 escons, dos menys que la llista que encapçalava Jaime Mayor Oreja.
Quatre anys després, però, la situació dels socialistes és molt pitjor que la que tenien en l'últim congrés. El darrer cicle electoral ha estat demolidor pel PSOE, que s'ha vist superat pel PP en pràcticament tots els comicis que s'han celebrat. Des de l'últim congrés, els socialistes han perdut l'executiu estatal, 59 congressistes, 40 senadors, quatre eurodiputats, el govern de sis autonomies, 14 diputacions provincials i la majoria de les alcaldies de capitals de província.
El 20 de novembre passat, Mariano Rajoy va superar Alfredo Pérez Rubalcaba i va guanyar les eleccions generals per majoria absoluta. L'aspirant a la secretaria general del partit va obtenir els pitjors resultats del PSOE des de la recuperació de la democràcia, perdent més de quatre milions de vots i quedant-se amb només 110 diputats i 48 senadors, lluny dels 169 i 88 que havia aconseguit José Luis Rodríguez Zapatero l'últim cop que es va presentar.
Poder autonòmic concentrat a Andalusia i el País Basc, per ara
Malgrat tot, el cicle electoral no havia començat malament per al PSOE. L'1 de març de 2009, els resultats de les eleccions al País Basc feien possible que Patxi López es convertís en el primer lehendakari d'un partit constitucionalista. El líder dels socialistes bascos no va guanyar les eleccions, però va aconseguir desbancar Juan José Ibarretxe amb el suport del PP i UPyD al Parlament de Vitòria. Aquell mateix dia, però, Emilio Pérez-Touriño va perdre el govern de Galícia davant Alberto Núñez-Feijoo.
La següent etapa d'aquest particular viacrucis va ser el 28 de novembre de 2010, quan la candidatura encapçalada per José Montilla va treure els pitjors resultats de la història dels socialistes catalans. La victòria d'Artur Mas va posar punt i final a set anys de govern de coalició entre PSC, Esquerra i ICV.
Finalment, en les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig, els socialistes van perdre els governs d'Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura i les Illes Balears, que excepte en el cas asturià han passat tots a mans del PP. A més, els populars també s'han fet amb el govern cantàbric, que el regionalista Miguel Ángel Revilla governava amb coalició amb els socialistes.
Andalusia i el País Basc són, ara mateix, els únics feus que conserva el PSOE, tot i que en cap dels dos llocs els sondejos indiquen que puguin revalidar el poder.
Només nou alcaldies de capitals de província
El mateix 22 de maig, el PSOE va perdre bona part del seu poder municipal. En capitals de província de llarga tradició socialista, com Barcelona, Girona, Sant Sebastià, La Corunya o Sevilla es van veure superats per CiU, Bildu o PP. Actualment, de les 50 capitals de província de l'estat els socialistes en governen només nou: Cuenca, Lleida, Lugo, Orense, Segòvia, Soria, Tarragona, Toledo i Zaragoza. Abans de les eleccions municipals en governaven 23.
Pel que fa a les diputacions provincials, els socialistes van passar de presidir-ne 21 (més les de Girona i Lleida, que presidia Esquerra gràcies a pactes amb el PSC) a només set. La davallada també s'ha produït en el nombre de diputats provincials, passant de 474 a 394.
La pèrdua de poder dels socialistes també ha arribat al Parlament Europeu. En els comicis del 7 de juny de 2009, el PSOE va perdre quatre eurodiputats i el PP els va superar com a força més votada a Espanya. La candidatura liderada per Juan Fernando López Aguilar es va quedar amb només 21 escons, dos menys que la llista que encapçalava Jaime Mayor Oreja.
